EDUCACIÓ LLIURE?

Avui ens agradaria reflexionar sobre el concepte d'educació lliure. Què és l'educació lliure?

Educar des de la llibertat implica deixar que facin el que vulguin, amb la justificació de "no els vull dirigir ni limitar"?

Nosaltres, des de la llar, construïm el nostre projecte educatiu al voltant dels espais d'aprenentatge. Aquests espais estan pedagògicament pensats per oferir tot de possibilitats ben diferents perquè els infants puguin expressar-se des de tots els llenguatges. Si un dia els ve de gust mirar molts contes, ho poden fer. Si un altre dia els ve més de gust passar-se una hora a la cuineta, ho poden fer. Si l'endemà volen canviar d'espai cada dos minuts, també ho poden fer. I si volen passar-se tot el dia al costat de l'educadora, evidentment també ho poden fer. L'objectiu principal és "deixar-los ser" i que tinguin l'opció de triar què és el que necessiten a cada moment. 

Arribats a aquest punt podem afirmar que sí, que tenen la llibertat per fer el que vulguin. Però nosaltres diem "I TANT, PERÒ DEIXANT CLAR ELS LÍMITS".

Cada espai té unes normes, uns límits, unes coses que sí que poden fer i unes altres que no. Els infants necessiten límits, i més, en aquesta metodologies de lliure circulació. Si no existissin aquests límits, no serien possibles els espais i no es complirien els objectius d'aprenentatge. Tanmateix, els infants no se sentirien segurs dins l'aula, perquè les normes són bones, perquè els límits són necessaris per a la seguretat afectiva dels infants. A vegades tenim al cap que el concepte de "norma" va associat a quelcom tancat, poc flexible i negatiu, però si el límit que donem va de la mà d'un bon acompanyament i d'un sentit, és necessari. És necessari posar el límit que les nines de joc simbòlic no poden anar a l'espai dels contes, és necessari posar la norma que a l'espai de calma no es pot saltar sobre els coixins, sonó que són per estar tranquils, i per contra, és necessari expicar-los que si tenen moltes ganes de saltar, poden anar a fora a saltar per les rodes.

Tot això no només val a l'escola, sinó que també s'aplica a casa. S'han de posar límits, sempre però acompanyats d'opcions. A vegades confonem el "deixar ser" i l'educació lliure amb no posar límits, i és justament el contrari. Com més llibertat, més límits hem de donar, perquè davant de tantes opcions, els infants han de saber quins són els camins i com els han d'utilitzar.