El període d'adaptació, de petits i grans, cada any és diferent, depenent del grup, de cada infant i de cada context familiar. Aquest any, ha estat un adaptació increïblement curta, sobretot pel que fa al malestar que pugui generar la separació del familiar.
Han necessitat molt poc temps per agafar aquesta seguretat tan necessària i positiva. Això no és ni millor ni pitjo, ja que cada infant necessita el seu temps i tots els ritmes s'han de respectar i acompanyar. Però si que hi ha un punt de sorpresa per part nostre, en observar que s'han adaptat tan bé i tan ràpid. Dit això, només ens queda donar-vos les gràcies per la confiança i per posar-nos les coses tan fàcils!
Tot i aquesta ràpida adaptació, de vegades, els infants, quan incorporen alguna rutina nova al seu dia a dia, pot ser que es trobin davant d'una situació de retrocés, és a dir, que si normalment entraven contents i tranquils a l'aula, de cop, pot ser que comencin a plorar i vulguin a la mare o al pare, quan fins ara entraven bé.
Aquests retrocessos poden passar en qualsevol moment evolutiu davant de qualsevol canvi. Són retrocessos que ells utilitzen per assegurar-se que encara estem al seu costat. Sabeu allò de "tirar un pas enrere per fer-ne dos cap endavant?" Doncs els infants ho utilitzen per agafar seguretat per acabar de consolidar el que han après. Així doncs, si ens hi trobem, tranquil·litat, forma part de la consolidació dels canvis i les noves rutines.
ACOMPANYEM-LOS AMB AMOR I RESPECTE!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada