Jugar a amagar-se és tant divertit com plaent per a l'infant. Ens amaguem i esperem a ser trobats, desapareixo fins que l'adult o un company em troba i és el moment en què ens emocionem i alegrem de tornar a ser visibles per tothom. Un joc tant simpel i senzill com sembla, esdevé clau per a la construcció de la pròpia imatge i la pròpia existència.
Tal com exposa la J. Silvente: "Si veieu uns peuets que surten per sota de les cortines, o quan un nadó es tapi la cara, recordeu que està jugant amb la pròpia existència; perquè en el amagar-se i aparèixer està la bellesa de l'evolució, la lentitud de la construcció del jo i la mirada amorosa de l'adult. Per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a amagar-se".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada