I avui l'Anabel i en Pau han protagonitzat una escena de companyerisme, respecte i l'empatia. Com ja sabeu, l'hàbit de posar i treure les sabates és complicat i cal temps i dedicació per anar-lo assolint. Per això, enter nosaltres ens ajudem quan veiem que un company/a necessita ajuda i ho demana. Així, avui en Pau ha dit:
- Anna m'ajudes si us plau?
I l'Anabel que estava sentada al seu costat, sense pensar-ho, ha agafat la sabata d'en Pau, l'ha descordat i ha ajudat a en Pau a posar-se-la.
No hem d'oblidar, tal com exposa el Currículum d'Educació Infantil de primer cicle:
Les interaccions que tenen lloc entre els infants, ja sigui dins del grup
d’iguals o bé amb els nens i les nenes més grans o més petits, generen
una gran riquesa de situacions: tenen la possibilitat d’observar, imitar
i reproduir l’activitat dels altres infants, d’ajudar o ser ajudats, de col·laborar,
compartir situacions i construir coneixements conjuntament. No obstant això, el desenvolupament no és només resultat de les noves conductes que l’infant
va aprenent mitjançant procediments de còpia o imitació del que succeeix
al seu voltant, sinó d’un procés de construcció específic derivat de la
mateixa activitat.
L’ajut que un infant ofereix a un altre per resoldre una
determinada situació o tasca, ja sigui actuant com a model o bé aportant
les seves destreses, idees o punts de vista, li està subministrant procediments
que li permetran construir o consolidar aprenentatges i, per tant, desenvolupar capacitats. Finalment, però, el procés de construcció sempre és personal, únic i intransferible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada